Barcelona, 23 de febrer

Dimarts que ve, a dos quarts de vuit, a la llibreria Calders, ben a prop de la parada de metro de Sant Antoni, i de la biblioteca del mateix nom, batejarem una nova criatura. Ho faran l’editor de la criatura precedent (tot i que no l’anterior) i el de l’actual. O, per dir-ho més ben dit, en un d’aquests dos casos ell farà de torero, i jo de bou.

Tinc una mínima esperança de sortir-ne il·lès.

Hi sou tots convidats.

LLADRES Calders

Publicat dins de Agenda | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Point Break

Aquí en van dir Le llaman Bodhi (o Li diuen Bodhi, en la versió traduïda del castellà). I hi passava això:

Publicat dins de Postil·les | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Bosnian Girl

bosnian_girl

Ja ho havíem explicat algun cop, però això de dalt és l’obra “Bosnian girl”, de Šejla Kamerić, feta el 2003. Les frases escrites sobre la noia procedeixen d’una pintada que va fer un soldat danès als barracons de Potoćari, Srebrenica, l’any 1994 o 1995.

Publicat dins de Postil·les | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Llegir escrivint (5)

A L’Avenç de febrer, aquest cop, emprarem un autor francès per parlar de l’últim llibre d’un escriptor valencià.

Un dels dos és aquest:

Carrère

Publicat dins de L'Avenç | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Novikov

Durant els anys vuitanta, el físic Igor Novikov (que, nascut el 1935, en aquells anys va passar de ser soviètic a ser solament rus) va estudiar la possibilitat, admesa per la teoria de la relativitat general, d’un viatge enrere en el temps. Va ser així que va arribar a formular el principi d’auto-consistència que du el seu nom, segons el qual la probabilitat d’un esdeveniment que provoqui un canvi en el passat és zero. És a dir: no hi ha la possibilitat de canviar el passat, ni universos alternatius, sinó una única línia cronològica.

L’exemple emprat per Novikov és una bola de billar que, llençada dins un forat de cuc, impactés contra si mateixa en el passat; cosa que provocaria una alteració en el seu rumb que, dins l’encadenament causal dels fets, provocaria que mai no fos llençada dins el forat de cuc, de manera que acabaria no impactant amb si mateixa. Cosa que, segons Novikov, és altament improbable: si la bola de billar entra dins el forat de cuc, és perquè en primer lloc ha impactat amb si mateixa.

Cosa que, segons el físic J. Craig Wheeler, significa que “si les màquines del temps existissin, no hi hauria lliure albir”.

back-to-the-future-II

Publicat dins de Postil·les | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Lladres

Annex - Grant, Cary (To Catch a Thief)_NRFPT_14

Laurence Olivier

Publicat dins de Postil·les | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Manresa, 9 de gener

Comencem l’any com vam acabar l’anterior: dissabte que ve, a l’hora de sortir de missa, farem el vermut a la Llibreria Papasseit de Manresa, explicant a què ve això del flamenc.

FlamencsPapasseit 9 gener

Hi sou tots convidats.

Publicat dins de Agenda | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Un tomb inesperat dels esdeveniments

sagrado-corazon-jesus

Tot va passar la primavera passada. Havia decidit, finalment, fer alguna cosa amb el meu sobrepès, i vaig treure del garatge la meua vella mountain bike per anar a fer un tomb. Vaig agafar un drap, li vaig treure la pols, em vaig posar aquell ridícul casc de ciclista que és el motiu principal pel qual havia deixat d’anar en bici, i me’n vaig anar pel camí de Pallerols. Vaig arribar amb penes i fatigues fins a la cruïlla amb el camí del Toll dels Arenals i, quan ja havia decidit fer mitja volta i tornar cap a casa per fer el segon esmorzar (que és sagrat), vaig fer-me un embolic amb el manillar i vaig caure.

De sobte m’envoltà una llum fulgurant que venia del cel. Una veu digué:

“Todó, Todó, per què m’ignores?”

Tota la resta escapa a la meua capacitat d’expressió. Vaig tornar cap a casa, i mentre devorava una llesca de pa amb mel i mató, vaig entrar a Google, intentant escatir què m’havia passat. Tot seguit vaig trucar un amic que és monjo de Montserrat, però no contestava. La meua caiguda havia succeït just a l’hora que comencen missa.

Finalment vaig parlar-hi, i allà va començar un llarg procès que, durant els últims mesos, he intentat dur endavant amb tota la discreció del món: visites a Montserrat (durant les quals he descobert que bé que s’hi menja), trobades amb diversa gent d’església, assistència a missa, a matines, a vespres i a laudes, una confirmació apressada (perquè d’ençà de la primera comunió que m’havia llençat a un camí d’ofuscació i esmapèrdua), una llarga confessió seguida de moltes penitències, un munt d’audicions de discos de l’Escolania i un enorme debat intern.

Tot plegat ja ha arribat a bon port, i per tant ja us puc donar la bona nova que, en els pròxims mesos, entraré de novici a l’abadia de Montserrat. No cal dir que és un considerable trasbals: he hagut de deixar la xicota (que l’últim cop que vam parlar per telèfon sense que em pengés va dir-me que ja s’ho pensava, que acabaria així, que sempre he sigut rarot), mirar de consolar els meus pares (que després de la cosa d’estudiar una carrera de lletres ja no s’esperaven cap altre disgust) i anar plantant cara a la incomprensió dels amics.

I, naturalment, hi ha la qüestió que segurament (espero) més us interessa: què passarà amb la meua carrera literària. En principi, no hi hauria cap inconvenient per seguir-la, però com és obvi necessitarà un correctiu, per adreçar-la a la lloança de nostre senyor Jesucrist, l’únic en qui hi ha la salvació. Per això mateix, el primer que faré després de la professió solemne serà reescriure tots els llibres publicats fins ara, corregint-los en la bona direcció. Una mica, per entendre’ns, com George Lucas va fer amb Star Wars.

Així, successivament aniran apareixent Les Verges (al ras), L’esbarzer que us cega, A cops de calze i L’horitzó de fe. Pel que fa al proper llibre, Lladres, que ja està atravessant l’última correcció, si pregunten direm que fa referència als dos que van crucificar amb Nostre Senyor. Com que Marc Romera, Ester Andorrà i Ignasi Pàmies s’han negat a treure les noves versions en una col·lecció que es digués L’Hebreu Edicions, em caldrà buscar una nova editorial, sempre que sigui respectuosa amb els bons costums i la decència.

No cal dir que pregaré per tots vosaltres. I que Déu us tingui en sa glòria.

 

 

llufa

Publicat dins de Fenòmens | Deixa un comentari

Llegir escrivint (4)

Al primer número de L’Avenç de 2016, que podran llegir vostès en una setmana o menys, parlarem d’un poeta que va viure el procés d’independència del seu país, i que escrivia en la llengua de la metròpoli.

Per fer boca, però:

Publicat dins de L'Avenç | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Barcelona, 9 de desembre

El dimecres que ve, al lloc de sempre, a l’hora de sempre, Pentina’t Lula tocaran tres cançons, entre elles un himne que es diu “El final del món”. I ho faran amb un Theremin!

Dos mallorquins, una santjaumera adoptada i servidor farem de teloners.

flamencs

Hi esteu tots convidats.

Publicat dins de Agenda | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari