És una veritat universalment coneguda que això del Sant Jordi no em fa gaire el pes. Com que enguany tinc llibre nou, tindran ocasió de comprovar-ho, és a dir, de veure com em poso nerviós, com pateixo, com faig dedicatòries banals, perquè les meues són les pitjors dedicatòries del gremi, com fumo molt i em grato molt el cap abans de tornar a fumar, aquest divendres a les sis de la tarda, al lloc que aquí s’indica, ben a prop d’on fins no fa gaire la gent anava a veure el Floquet de Neu:
Si no hi arriben a temps, per allò que passa, tindran una segona oportunitat a les vuit de la tarda a la Laie del CCCB, allà a la Casa de la Misericòrdia.
Passades les nou, me’n tornaré al meu cau.
Fàstic 