Aplecs (2)

No m’agraden les antologies. Seria llarg d’explicar, i de raonar, però en el fons no m’agraden les antologies físiques, fabricades per algú altre, i inamovibles en la seva materialitat; m’agraden les antologies, merament imaginàries, immaterials, que et fabriques tu mateix quan tornes un cop i un altre sobre aquell poema, sobre aquella novel·la, sobre aquell autor (i sempre en detriment d’un altre poema, d’una altra novel·la, d’un altre autor). Igual que tampoc m’agraden els premis literaris, ni les campanyes de Sant Jordi. El que m’agradaria, naturalment, seria una mena de relació transparent entre autor i lector, el text arribant directament als ulls, sense intermediaris que puguin fer trampa. Una mena d’utopia, potser.

Sí que m’agraden els llibres col·lectius. Participar-hi, confondre’m en la multitud, deixar que vagin fent per fer la meva sense que es noti massa la destrossa. Perquè sóc molt mandrós, i necessito excuses per obrir la llibreta. I amb l’excusa potser se m’acut fer alguna cosa, per exemple, sobre les brigades antidisturbis. O fer la prova d’escriure la frase més llarga del món, amb permís de Mathias Enard. Per exemple, fer el que trobaran aquí:

Moll

 

Bo, bonic i barat, senyora!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Agenda, Arxius i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s