Vegin:
De com Marcel escolta la sonata de Vinteuil i s’introdueix en l’ambient dels Guermantes, coneix el baró de Charlus, i s’enamora de Gilberte, i després d’Albertine, la qual tanca a ca seua pres per la gelosia i, havent-ho perdut tot durant la Gran Guerra, arriba a la revelació que el temps no existeix, i que l’analogia pot procurar una existència més plena, que seria aquella que es viu en l’art, raó per la qual decideix escriure un llibre.
Se’ns havia demanat que resumíssim un llibre en cinc línies. I a mi (igual que a dos escriptors més, Joan Josep Camacho Grau i Ricard Ripoll) em va semblar lògic resumir el llibre més llarg de tots. M’ho miro ara i m’adono que l’hagués hagut de rellegir per a l’ocasió. Vaig llegir la Recherche sencera fa molt de temps, i després, al llarg dels anys, hi he anat fent incursions aïllades, especialment (i ja es nota) en l’últim volum. La vaig rellegir de cap a cap l’any passat, i ara m’adono que aquest resum està mal fet, que no, que no funciona, que hi ha un grapat d’imprecisions. No direm quins són els problemes concrets: descobreixin-los, facin-se el favor de llegir la Recherche. El Llibre. Vora seu tots som insectes. Busquin-ho, deia. Llàstima que no puguem rifar un pernil entre els qui ho encertin.
També poden, esclar, consultar els resums de Camacho Grau i Ripoll. I llegir una entrevista amb Francesc Garriga Barata. Tot plegat està recollit a Paper de vidre. Una nova polida. Els ho treuen de les mans, escolti!
Fàstic 