Spam

Hi ha vegades que sospito que un alt percentatge de l’humor dels Monty Python, al cel sien, sorgeix de passatges de Vida i opinions de Tristram Shandy, de Laurence Sterne, com aquest (que cito per la traducció de Joaquim Mallafré):

-Mostatxos! -va exclamar la reina de Navarra, deixant caure el cabdell quan La Fosseuse va pronunciar el mot.

-Mostatxos, majestat -va dir La Fosseuse, retornant el cabdell a la falda de la reina i fent una reverència en repetir-lo.

La veu de Fosseuse era de natural suau i baixa, però era una veu articulada, i l’orella de la reina de Navarra va captar distintament cada lletra del mot mostatxos.

-Mostatxos -exclamà la reina, carregant més l’accent en el mot i com si no cregués el que sentien les orelles.

-Mostatxos -va respondre La Fosseuse, repetint la paraula per tercera vegada.

-No hi ha un sol gentilhome de la seva edat a Navarra -prosseguí la dama d’honor, encomanant a la reina l’interès del patge- que en tingui un parell de tan ben posats.

-De què? -va dir la reina Margarida.

-De mostatxos -va dir La Fosseuse, amb infinita modèstia.

Monty Python

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Lectures i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Spam

  1. Engorfaire ha dit:

    Un exemple que confirma a la perfecció la vostra conjectura, el podeu trobar en el vuitè capítol de la tercera temporada, The Cycling Tour (1972). Era la primera vegada que el Flying Circus abandonava l’habitual juxtaposició d’esquetxos per conferir un relat, més o menys consistent, de mitja hora. Aquell capítol val a dir que ens sembla d’un shandysme hilarant. Veieu, a tall d’exemple, el monòleg de Mr. Pither (Michael Palin), el ciclista que s’ha proposat fer la volta al nord de Cornuailles, quan mira d’entaular conversa amb una hortolana (John Cleese) després de fotre’s de lloros pels entorns de Budleigh Salterton.

    – M’he enganxat la cama amb la bomba. Per això se m’ha espatllat.
    – …
    – Els ous durs de què li parlava els duïa dins una carmanyola suposadament hermètica i s’ha obert, i han tocat l’asfalt.
    – …
    – De la carretera B489.
    – …
    – Una carmanyola no hauria de caure sola, ¿no troba?
    – …
    – ¿Vostè on desa els ous durs?
    – …(la dona se’n va i entra a casa seva).
    – A partir d’ara, els lligaré al manillar amb cinta adhesiva.
    – (pla exterior de la casa, on la porta és tancada).
    – Així m’estalviaré disgustos.
    – (mateix pla de la casa).
    – En fi, no puc quedar-me a xerrar tot el dia.

    Com bé dèieu, al cel sien.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s