La casa buida

portic

No ho diu enlloc: al llarg de La casa buida, de Jaume Pérez Montaner, hi ha epígrafs de Blai Bonet, e.e. cummings, Eugenio Montale, Emily Dickinson o fins i tot Janis Joplin, entre molts d’altres, i dedicatòries diverses. El poema que dóna títol al llibre, per exemple, l’encapçalen uns versos de Wallace Stevens. Res sembla indicar, tanmateix, que el títol del llibre en si tingui alguna relació amb aquests versos d’Ibn al-Zaqqaq al-Balansi (que cito en la versió de Ramon Dachs i Josep Ramon Gregori, publicada aquí):

Davant la casa buida, sento enyor

de qui hi visqué, no pas de les parets.

Que si sentís enyor del seu recer,

llavors m’enyoraria a mi mateix.

Però Pérez Montaner, al llibre Màscares, havia dedicat tota una secció (“El riu-El jardí”) a dialogar amb determinats poemes andalusins, entre ells el propi Ibn al-Zaqqaq. És com si el ressò s’hagués interioritzat prou com perquè ja no calgui dir-lo: en el poema “Una casa buida”, la casa és “una casa en el límit de les cases” i el “record d’unes veus negligides / […] dirà potser que sota aquelles pedres / alena encara el so dels teus anhels” (això, per cert, en una de les possibilitats de reconstruïr l’ambígua sintaxi de la frase de què formen part aquests versos). Hi ha la mateixa identificació entre l’edifici, el grapat de pedres (i, sobretot, de runa), i els qui hi han habitat. La casa abandonada d’al-Zaqqaq era, de fet, la València que ell va haver d’abandonar després de la conquesta del Cid; Pérez Montaner, al poema “Ciutat”, es presenta “Exiliat dels vius i del teu paradís”. O bé, en poemes com “Que sempre torna” (d’un llibre anterior, Solatge) o, aquí, “La falla”, llença dures imprecacions contra la València que ell ha conegut, la València actual; un parell d’exemples, per cert, de l’envejable capacitat de l’autor per fer poesia política. Com si, sense dir-nos-ho obertament (perquè no ho diu enlloc), fes una subtil comparació entre ambdues ciutats, la del passat i la del present.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Lectures i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La casa buida

  1. Escafarlata ha dit:

    De vegades, sort de vostè, penso que poesia es bien. Poques vegades, tanmateix. salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s