A banda de l’expressió que ha esdevingut un clixè per donar a entendre que algú l’ha feta grossa, “entrada de cavall sicilià”, cal explicar que hi ha, al meu poble, la frase “arrencada de cavall, parada de burro”, on la primera meitat seria potser un equivalent de la siciliana frase, però la segona hi introdueix un punt de desencís, de frustració de la primera i prometedora impressió. Jo n’he estat sempre un expert, sobretot en la meua etapa en un equip de cross escolar.
I per refermar-ho, aquest espai, que no sé si va entrar com un cavall sicilià, entrarà unes setmanes (més) en pausa. Passa, senzillament, que gràcies a les bones arts mitjanceres de Pau Sanchis, viatger que fa com que s’extravia, m’han convidat a passar un mes a Croàcia. Concretament a Rijeka, el poble natal de Marisa Madieri. És d’aquelles coses atzaroses i inesperades que més aviat conviden a no confiar a fer gaires cavalcades perquè, en el fons, res depèn d’un mateix. Tot i que segurament em dedicaré a mirar-me el melic, no se sap mai. Pensin que no estic segur ni de trobar el país quan torni. De manera que aprofitaré per deixar el portàtil a casa. I a veure què passa.
Fa venir salivera.
Fàstic 