(Vet aquí dos poemes de Mark Strand, tots dos del llibre Reasons for moving, traduïts per un servidor. El llibre és del 1968, cosa que encara fa més curiosa la coincidència del segon d’aquests poemes amb una cèlebre idea de Carles Hac Mor)
EL MATRIMONI
El vent arriba de pols oposats,
Movent-se lentament.
Ella fa la volta dins l’aire profund.
Ell camina pels núvols.
Ella es prepara,
Agita el seu cabell,
Es pinta els ulls,
Somriu.
Li escalfa el sol les dents,
La punta de la llengua les remulla.
Ell raspalla la pols del seu vestit,
S’endreça la corbata.
Ell fuma.
Han de trobar-se aviat.
El vent els porta més a prop.
Saluden.
Més a prop, més a prop.
S’abracen.
Ella està fent un llit.
Ell va traient-se els pantalons.
Es casen,
Tenen un fill.
El vent els arrossega
En diferents direccions.
El vent és fort, raona ell
Mentre s’endreça la corbata.
Aquest vent m’agrada, diu ella
Mentre es posa el vestit.
El vent s’estèn.
El vent ho és tot per a ells.
MENJAR POESIA
Per les comissures de la boca em cau tinta.
No hi ha ningú que sigui tan feliç com jo.
He menjat poesia.
La bibliotecària no s’ho pot creure.
Té els ulls tristos
I camina amb les mans a les butxaques.
Els poemes han desaparegut.
Hi ha poca llum.
Els gossos pugen des del soterrani.
Els fan voltes els globus oculars,
Cremen com el rostoll les seves potes rosses.
La pobra bibliotecària pica de peus i plora.
No entèn res.
Quan m’agenollo i li llepo la mà,
Fa un xiscle.
Sóc un home nou.
Li grunyo i bordo.
Irrompo jovial dins la foscor llibresca.
Fàstic 
Fantàstics!!
Gràcies!
Que bonics, gràcies
Són bonics però jo canviaria “escalfa” per “encalenteix”. Simple qüestió de gustos.
De fet, havia posat “El sol li encalenteix les dents” per una qüestió de ritme, però se m’ha acudit una altra solució. Gràcies pel suggeriment!
j.
Brillants traduccions! Encara no l’havia llegit, l’Strand, el gran i senzill Strand, en català (no sé si és que no existeixen traduccions o no les he sabut trobar). Avui també he menjat poesia: moltes gràcies per compartir aquestes versions 🙂