Crec que, en aquesta ocasió, els puc avançar un tros del pròleg, cosa que no significa avançar part del que es dirà dijous, que encara no sé què podria ser:
¿Què seria, per cert, el “paradigma ferraterià”? Jo el veig, estimat lector, com una ben precisa articulació entre concreció i abstracció. Llegint Gabriel Ferrater des dels poemes de Laura López, es veu ben clar que el problema ferraterià (i el de bona part de la poesia actual) és la representació del que és invisible a través dels elements visibles. Ell mateix, en alguna entrevista, parlava del seu mètode habitual: plantejar-se un tema abstracte, de caràcter diguem-ne filosòfic, meditar-hi. Esperar uns dies, fins a trobar-se amb un algun fet real, una anècdota, una figura, un esdeveniment, que li servís per explicar aquell tema. Per això, crec recordar que deia, tants poemes seus passaven al carrer. És el cas, per exemple, d’un poema com “Cor meu”, on un element visible (que ara no revelaré, per no arruïnar-te, quan el llegeixis, la forma com la poeta anirà construint-lo davant els teus ulls) n’explica un altre d’invisible que altrament seria una pura fórmula, buida, sense batec ni escalfor.
Fàstic 