Frases i frases (3): Una aparició de Catalunya als assaigs de Montaigne

Montaigne

Es troba a l’assaig “Sobre uns versos de Virgili”, el cinquè del tercer llibre, que citaré traduït per Vicent Alonso. És, en realitat, una sola frase que dura dues pàgines i que té intercalades un parell de cites llatines i un parèntesi abans d’arribar al punt que ens interessa (i com que possiblement tot plegat és una inserció, tinc la sensació que Montaigne, pel camí, s’hi perd, i la frase, realment, no acaba), de manera que el millor serà indicar que està parlant de la relació entre homes i dones i procedir a citar amb extirpacions:

Segons el parer del nostre autor, les tractem [a les dones] desconsideradament en açò: després d’haver sabut que són, sense comparació, més capaces i ardents que nosaltres als efectes de l’amor, com ho va testimoniar aquell antic sacerdot que havia estat bé home bé dona [és a dir, Tirèsies] (…) i després que, a propòsit del conflicte esdevingut a Catalunya entre una dona que es queixava dels assalts massa assidus del seu marit, no tant, al meu parer, perquè n’estiguera molesta (perquè solament crec en els miracles en el cas de la religió), com per limitar sota aquest pretext i contenir, en allò mateix que és l’acte fonamental del matrimoni, l’autoritat dels marits envers les seues dones, i per mostrar que el seu humor esquerp i la seva malignitat no tenen gens en compte el llit nupcial i trepitgen les gràcies i les mateixes dolçors de Venus; queixa a la qual el marit va respondre, home realment brutal i desnaturalitzat, que ni tan sols els dies de dejú no sabia passar amb menys de deu; i després que intervingué aquell decret de la reina d’Aragó pel qual, després d’una madura deliberació del consell, aquesta bona reina, per donar regla i exemple per a qualsevol moment de la moderació i modèstia requerides en un just matrimoni, ordenà com a límit legítim i necessari el de sis per dia, rebaixant i llevant molt de la necessitat i del desig del seu sexe per a establir, deia, una manera fàcil i en conseqüència permanent i immutable.

Eren, realment, uns altres temps.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Lectures i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Frases i frases (3): Una aparició de Catalunya als assaigs de Montaigne

  1. Carles Miró ha dit:

    A continuació del que cites, Montaigne diu que el savi grec Soló considerava que amb tres al mes un matrimoni n’havia de tenir prou. Em sembla que en aquest cas molts dirien: català, no; grec, sí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s