La ciutat com a palimpsest

(Vet aquí un article publicat al número 91 de la revista Barcelona Metrópolis, sobre el llibre Barcelona a cau d’orella, de Xavier Theros)

Theros

Hi ha un desequilibri, fins a cert punt només aparent, que es fa immediatament palès tan aviat donem un cop d’ull a l’índex de Barcelona a cau d’orella, de Xavier Theros: 400 pàgines parlen sobre la Barcelona històrica, el tros de ciutat que, de Plaça Catalunya en avall, inclou la Rambla, el Raval, Ciutat Vella, la Barceloneta o Montjuïc, i només 100 aborden la “gran Barcelona” de l’Eixample, Gràcia, Sants, les Glòries, Horta, Sarrià, etcètera. Theros ho reconeix a la pàgina 406, i en dóna el motiu, que té a veure amb l’origen d’aquest llibre. És un desequilibri que procedeix de la Guía secreta de Barcelona, de Josep Maria Carandell, de la qual aquest volum és una actualització, alhora que un homenatge: una operació complementària de la recent posada al dia de Barcelona pam a pam, d’Alexandre Cirici Pellicer, per part d’Itziar González, de qui també va sortir aquesta proposta.

Barcelona a cau d’orella, doncs, ressegueix els mateixos llocs que el llibre de Carandell i intenta recuperar-ne l’esperit: “no parlava pas del patrimoni material de la ciutat -amb els seus monuments i edificis-, sinó d’una altra mena de patrimoni eteri, canviant i a voltes caòtic, que es podia definir més pel moviment que per la forma”. Sovint se’n recuperen extenses cites, com si el volum actual fos un palimpsest d’aquell llibre publicat per primera vegada el 1974. I tanmateix aquesta distància cronològica crea diferències inevitables: fa quaranta anys, Carandell treia a la llum una Barcelona oculta sota el discurs franquista per tal d’alliberar una veritat reprimida. En canvi, Theros es mou per un paisatge espectacularitzat, una Barcelona esdevinguda parc temàtic, sense sang a les venes, una ciutat devorada per la seva imatge. Un simulacre decadent.

Però potser aquella descompensació té un altre motiu. Excepte a les introduccions històriques de cada capítol, el text s’organitza com un passeig per carrers, passatges, places i edificis que són evocats amb precisió; són la clau per accedir a una història o una curiositat erudita, a l’origen d’una frase feta, a un univers desaparegut. La Barcelona de Theros (i de Carandell) no és la Barcelona de la planificació urbanística, la de les quadrícules burgeses, sinó la dels barcelonins que fan la viu-viu, la que el poder ha estat incapaç de veure; una Barcelona que no és perceptible a vol d’ocell, només intuïble a peu pla. Una ciutat llegible, infinita, inacabable. Una ciutat que és, ella també, un palimpsest, uns encants. I una ciutat així es reconeix més aviat en allò que encara denominem “el centre” que en els diversos districtes, sovint recents.

Per altra banda, és com si aquesta Barcelona històrica contingués totes les altres: en la seva tortuosa deriva de flâneur, Theros s’entrega a digressions, separades del text principal, i dins seu tracta temes que superen els límits de cada capítol. Per això dèiem al principi que el desequilibri és aparent: allà hi surten l’Heliogàbal, la plaça de les Arenes o la plaça Raspall. El text és laberíntic, de vegades caòtic: hi ha reiteracions, i realment li hauria anat bé una correcció ortogràfica. Hi ha tal exuberància de dades que hom hi troba a faltar un índex de carrers per orientar-se en els frondosos brancatges del text. Però Theros s’hi mou amb la llibertat d’un pianista de jazz, amb un amor indubtable per la ciutat. És un llibre que cal llegir a poc a poc, deturant-s’hi.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Altres i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s