Tortosa, 14 de febrer, Dia dels Enamorats

És una plaça dura, difícil, aparentment inexpugnable. El primer cop que hi vaig presentar un llibre (meu) van venir-hi cinc persones, crec recordar (sense comptar la meva parella, que és d’allà, i part de la meva família, que també). El segon cop en van venir dues, que van marxar aviat i ens van deixar en petit comitè a mi, a l’editor, a les llibreteres i als meus familiars; i, naturalment, vam acabar explicant acudits (costa d’admetre que en aquesta mena d’actes de vegades s’hi està millor quan pràcticament no ve ningú). Igual a la tercera va la vençuda, i aconseguim que els tortosins s’interessin per un llibre. O igual no, clar.

invitaciotodotortosa

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Agenda i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Tortosa, 14 de febrer, Dia dels Enamorats

  1. montse ha dit:

    Hola, a mitjans de decembre, vaig fullejar el Diari de Terrassa i vaig veure que hi havia una xerrada sobre la Virginia Woolf a una llibreria. Quan hi vaig arribar no vaig veure cap cartell. Un cop a dins, vaig preguntar al noi de la caixa i no en sabia res. Deu ser a dalt, va dir. I si, tres fileres llargues de cadires ho suggerien. Vaig ser l’unica assistent. Cal que es faci una bona campanya d”aquests actes. Et desitjo el ple!

  2. Andreu ha dit:

    Estimat Joan Todó,

    Poc importen si les places són dures o són toves. Escriure és un afer solitari . Si vols gent, fes el que feia Dalí : posa’t un pa al cap i deixa’t créixer els bigotis i parla engoladament.
    No hi ha res més. Escriure és un afer solitari , i de solitaris. I sort en tenim d’Internet , que ara ens interconnecta, menys que més. O més que menys, que no ho sé.
    No he llegit el teu llibre, encara i m’hi posaré així que disposi de temps. A rivedere !

    Andreu.

    • joantdo ha dit:

      Benvolgut,
      hi estic d’acord: escriure és un afer solitari. I silenciós. Però és que aquí el llibre ja està escrit. Exactament igual que feia Dalí, que a banda de vestir-se de torero, dedicava un bon grapat d’hores, estrictament, a pintar (diuen). El llibre ja està escrit, i ben lluny del brogit del món (en això, la xarxa és més aviat una nosa), però ara del que es tractava era de publicar-lo, i sense que l’editorial hi perdi bous i esquelles. No per l’avidesa del dòlar, tampoc, sinó perquè puguin seguir publicant Leskov, de Quincey, etcètera. Gent d’aquesta que ja no és notícia (ai las).
      Naturalment, tampoc em vestiré de torero (no tinc ni tan sols el físic adequat per fer-ho); més que res perquè si, al capdavall, el que ha de fer el lector és seure en una cambra (o un parc, o un tren) i llegir, tampoc es tracta de crear falses expectatives. Anirem un amic savi i jo, ell parlarà, jo llegiré un tros, potser discutim una mica, és tot.
      Però gràcies!

  3. Joan Vigó ha dit:

    Em sembla que és en Vila-Mats que explica que en una de les primeres presentacions que va fer hi havia dues persones: un senyor vell que es va adormir de seguida i una senyora, també d’edat provecta que, un cop acabada la presentació, se li va acostar per dir-li que era sorda i que si li volia repetir, perquè no l’havia sentit bé. Crec que la presentació no era a Tortosa, però.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s