Estratègies obliqües

Intertextualidad; conexiones con la alta poesía; conciencia de un paisaje moral en ruinas; ligera superioridad del estilo sobre la trama; la escritura vista como un reloj que avanza. (Enrique Vila-Matas)

Le temps d’après n’est ni celui de la raison retrouvée, ni celui du désastre attendu. C’est le temps d’après les histoires, le temps où l’on s’intéresse directement à l’étoffe sensible dans laquelle elles taillaient leurs raccourcis entre une fin projetée et une fin advenue. Ce n’est pas le temps où l’on fait de belles phrases ou de beaux plans pour compenser le vide de toute attente. C’est le temps où l’on s’intéresse à l’attente elle-même. (Jacques Rancière)

com un drapaire que a la matinada, malhumorat, rondinant, obstinat i una mica borratxo, s’afanya a punxar amb el seu bastó bocins de frases i draps de discursos que llença al carretó, no sense agitar algun cop en l’aire del matí amb un gest malgirbat algun pedaç descolorit diguem-ne “humanisme”, “interioritat” o “profunditat”. Un drapaire de matinada, a l’alba del dia de la revolució. (Walter Benjamin)

Goya Gos

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Música, Postil·les i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s