Andreas Werckmeister

Andreas Werckmeister (1645-1706), organista i compositor, és recordat avui dia sobretot per les seves obres de teoria musical. A ell se li atribueix la creació de l’afinació temperada, aquella on l’octava es subdivideix en dotze semitons d’una distància equivalent (tot i que per fer això cal alterar una mica les proporcions). No sempre havia estat així: per dir-ho d’una manera relativament senzilla (si és que tal cosa és possible), el Do# i el Re♭ no sempre havien sonat igual (i no eren la mateixa nota negra del teclat). De fet, com que l’afinació a base d’intervals de quinta (seguint el sistema pitagòric) no casava amb els intervals d’octava, el cercle no es tancava; la distància era la coma pitagòrica (la diferència de so entre dotze quintes perfectes i set octaves). La solució era un interval de quinta reduït, conegut com la quinta del llop, ja que sonava com un udol. Però era una solució imperfecta, i en la controvèrsia fins i tot hi va intervenir, el 1581, Vincenzo Galilei, el pare del famós astrònom.

És aquesta quinta del llop la que va intentar eliminar Werckmeister, proposant diversos sistemes de temperament on el cercle de quintes es tanqués (i qualsevol tonalitat es pogués modular en qualsevol tonalitat); o, com en deia ell, “wohl tempiert”. El mateix terme que Bach empraria per titular la seva obra El clave ben temperat, generant així una inacabable discussió sobre si aquell seguit de peces estaven compostes per funcionar d’acord amb el sistema (més concretament, amb el tercer sistema dels que havia) proposat per Werckmeister, o si Bach hi havia introduït alguna modificació.