Ments subtils

æèçíü îïîçèöèèA casa hi ha dos elements de Limónov, l’últim llibre d’Emmanuel Carrère, que ens han cridat molt l’atenció.

El primer d’ells és el zapoi.

El segon, el concepte de “ments subtils”: “Diplomàtics, periodistes, observadors residents al país de feia molt de temps, s’havien especialitzat a creure sistemàticament el contrari dels discursos oficials, dels tòpics mediàtics i les il·lusions benpensants. Enemics jurats del que és “políticament correcte”, les ments subtils xalen quan sostenen que la KGB (o la Securitate), denunciades pels ingenus com oficines de tenebres i de mort, no eren realment més que equivalents de la nostra ENA“. Més subtils que la resta, Carrère les descriu trencant una llança pels serbis en l’assumpte iugoslau, en base a arguments força agafats pels pèls, però convincents justament per la seva manca de versemblança, pel seu aire de paradoxa wildiana. Jo fins ara sempre n’havia dit trileros: comencen a remenar els gobelets, et maregen dins una barreja de cites d’autoritat, paradoxes i redefinicions de mots (la vella tàctica heideggeriana) i t’acaben demostrant el que més convingui.

Són, vaja, aquella gent que seria capaç d’explicar-te com pots fer passar un camell per l’ull d’una agulla.

Tots en coneixem algun.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Lectures i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s