Excuses

Amb aquella alegria, hom pot dir això:

No es tracta aquí d’establir comparacions odioses entre les traduccions catalanes i castellanes que surten al mercat, però sí que li puc dir que si vull llegir, posem per cas, una novel·la de Thomas Bernhard i haig de triar entre la traducció castellana de Miguel Sáenz o la catalana de Carme Gala, sense dubte triaré la versió de Sáenz. I que si vull llegir, posem per cas, Un amour de Swann, de Marcel Proust –que no és el cas, però valgui l’exemple–, optaré abans per la versió de Consuelo Berges que per la de Bofill i Ferro.

Dues frases curioses: ja als comentaris veuran com algú li indica que Carme Gala no ha traduït Bernhard (certament, Gala ha traduït Mann; però als comentaris és una mica tard per adonar-se’n). I de fet, els traductors al català de Bernhard són: Ramon Farrés, Josep Murgades, Feliu Formosa, Eugeni Bou, Bernat Puigtobella, Anna Soler Horta, Núria Roig, Joan Fontcuberta i Clara Formosa. Al buscador d’una llibreria actual, ja no queda cap rastre de Murgades, de Roig ni de Fontcuberta; són llibres exhaurits, no reeditats. És a dir, entre la versió de Sáenz i les de Farrés, Formosa (Feliu i Clara), Bou o Puigtobella, l’autor de l’article prendrà partit, sistemàticament (per sort, no és un fanàtic), per Sáenz.

La cosa ja es complica més quan passem a Proust. La traducció de Bofill i Ferro, que es va reeditar (que jo sàpiga) per última vegada el 1999, no sembla fàcil de localitzar; a canvi, n’hi ha una de Josep Maria Pinto i una altra de Valèria Gaillard. Ni rastre, ja, de la traducció de Jaume Vidal Alcover. En castellà hi ha la de Carlos Manzano (és, entre volums solts d’altres versions de la Recherche, la que tinc jo íntegra per casa), la de Mauro Armiño, la d’Estela Canto i, pel que fa a L’amor de Swann en concret, una de Carlos Pujol. Ara bé, tindríem feina per trobar El amor de Swann (o, el que és el mateix, Por el camino de Swann, primer volum de l’obra) traduït per Consuelo Berges. Perquè la traducció la va començar Pedro Salinas i, quan aquest va abandonar-ho, Berges va acabar la feina, ocupant-se dels quatre últims volums. Però no dels tres primers.

A partir d’aquí, cal creure tota la resta. Sense dubte.

burro_goya

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Fenòmens, Núvol i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Excuses

  1. tina vallès ha dit:

    Em pregunto com s’ho ha fet (amb enveja insana i tot) per estar tan poc al dia, quina mena de campana de vidre s’ha construït, si la venien per peces al Carrefour quan encara es deia Pryca. Però bé, si mai li cau a les mans (per accident, per descomptat!) una traducció de Xavier Pàmies o Anna Casasses o Dolors Udina o Ferran Ràfols o d’un altre dels molts bons traductors literaris del segle XXI (ho recalco en lletres per si de cas: vint-i-u) s’endurà una alegria tan gran, però tan!, que la campana de vidre, craix!, explotarà en mil bocins i ja no podrà fer cap reclamació a cal Pryca. Ai.

  2. D’això se’n diu escollir selectivament les proves que t’interessen, ni que estiguin caducades, per demostrar les teves teories. Jo combrego més amb l’article que va desencadenar tot aquest intercanvi d’opinions: en català hi ha grans traductors (i traductors mediocres), com en totes les llengües.

  3. Retroenllaç: Sobre “Les parelles dels altres” | Fàstic

  4. Luis ha dit:

    Hola!
    dira que es la unіca ocasіon que he entrado tu blog y debo comentar que me resulga iոteresante y segurameոte me tendras mas a menudo por
    aqui.
    Saludοs!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s