L’eix de la terra

El primer llibre de poemes de Gottfried Benn es titula Morgue. Benn, que era metge, explicava que sis dels poemes del cicle van sorgir (el verb, prescindint de la intervenció de la voluntat, recorda l’aparició d’Alberto Caeiro en Pessoa, també inesperada i irruptiva) tots seguits, després de realitzar una autòpsia. I aparentment són poca cosa més que una descripció d’allò que veia durant la seva feina; tal com va girar Guillem Nadal un fragment d'”Home i dona passen per la sala del càncer”:

Vine i alça amb calma la flassada.

Mira aquest bolic de greix i sucs

això fou altra volta gran per a qualque home

i es digué embriaguesa i pàtria.

En un altre poema, “Rèquiem”, tots els òrgans interns (“del cervell als testicles”; i ara sóc jo qui fa una traducció d’emergència) es dipositen en gibrells, i allà “fan befa del Gólgota i del pecat original”:

El crani obert. El pit trencat. Els cossos

ara donen a llum per últim cop.

El cadàver d’un ofegat té entre les dents una petita flor (un àster de color lila, gairebé una flor blava); en extirpar-li la llengua fent un tall des del pit sense adonar-se’n que hi és, el narrador mou la floreta, que cau al cervell de l’individu; l’agafa amb delicadesa i la diposita dins la caixa toràcica, i tanca el poema amb una invocació cursi, sentimental (“Beu fins que en tinguis prou a la teva florera! / Descansa en pau, / petit àster!”) que traslladada a aquest context resulta encara més inadequada. Els grans discursos patriòtics, religiosos, sentimentals, són sotmesos un cop i un altre a la prova de la corporalitat despullada. I no la superen. És com si la humanitat travessés un eclipsi: el punt de partida, com una taula rasa, al qual Benn anirà assajant successives respostes, més o menys encertades.

Seixanta anys després, i molt lluny d’allà, passem d’una morgue a un “Hospital”:

Aquí hi ha

tot el dolor del món.

Sota llençols que ja pesen com lloses

es rebreguen els cossos obsedits,

immensos com països.

Trens apressats

solquen espais que s’allarguen per sempre.

En el silenci de la nit vigilen

guardes atents tots els canvis d’agulla.

Ulls perplexos rellisquen

per relluents parets esmaltades.

Sempre a hores fixes,

amics surten de sobte

d’oblidades foscors ciutadanes.

Per corredors,

carros glaçats transporten

els records entre gases estèrils.

Qualsevol nit,

un gemec pot ser l’eix de la terra.

Al moll dels ossos,

passions s’esllavissen. Ressona

entre la runa dels anys i la carn

el silenci.

Per les esquerdes,

penetren serps amb falses esperances.

Tal com explica Narcís Comadira a la nota inicial de Terra natal, aquest poema pertany també a un cicle d’escriptura, potser no tan concentrat (la temàtica és més diversa, el temps d’escriptura s’allarga durant un any); i tanmateix, jo hi veig una familiaritat. Aquí el subjecte ha reaparegut, per bé que també sembla esmorteït: qui es rebrega són “els cossos obsedits”, qui rellisca per les parets els “ulls perplexos”, “amics” apareixen a hores fixes, “passions s’esllavissen”, però enllà d’això els subjectes (en el sentit gramatical del terme) són “trens”, “carros glaçats”, “el silenci”, les “serps amb falses esperances” de l’últim vers. El desmembrament és, aquí, només metafòric. No hi ha crueltat. Però la parataxi aïlla impressions lacòniques, trenades per una organització sonora sòbria però visible (“llenços::lloses”, “rellisquen / per relluents”, “glaçats::gases”), que van caient fins les esperances finals, implícitament negades. Allà, “un gemec pot ser l’eix de la terra”; perquè, vora seu, tot perd importància, tot l’embolcall de paraules, discursos, amb què hom aparta la vista de les certeses corporals, perden valor. Si mai n’havien tingut.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Postil·les i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s