Cenira

Juraria que a Camins de nit, de Sebastià Juan Arbó, no hi ha cap moment en què surti el topònim “Amposta”. I tanmateix, “el poble” innominat on té lloc la major part de la història té una “Plaça de l’Aube“, extensament descrita just abans que hi tingui lloc el desenllaç, i una “Torre de la Carrova” voltada d’hortes, a les quals feineja el pare del protagonista. Totes les especificacions, de fet, ens remeten a la capital del Montsià, però en cap moment (repeteixo: crec) es diu que “el poble” sigui Amposta. La identificació resta lleument velada. El mateix succeeix a Tino Costa, que en les primeres edicions té com a escenari principal un poble, “Santa Maria dels Monts”; en l’edició de 1968 al Club dels Novel·listes, però, i davant la possibilitat de revisar i corregir l’obra a lloure, va canviar-ne el nom per aquell que segurament ja tenia al cap (ell parla del lloc on van passat els fets que s’hi expliquen), el de la mateixa Amposta. Mentrestant, els noms de les poblacions veïnes resten intactes sempre que s’hi fa al·lusió: Masdenverge, Santa Bàrbara o Tortosa.

A Camins de nit, el conflicte principal (enmig d’un feix de petites històries secundàries) és l’amor entre Marçal i Mercè “la Forastera”, una noia misteriosa, durant els anys que van entre una aparició del cometa Halley i l’inici de la Primera Guerra Mundial. No és fins ben avançada la novel·la que se’ns explica que ella havia estat casada amb “el ric de Cenira” (un personatge animalitzat en la més pura tradició de Caterina Albert), i que n’havia sortit per cames. I aquí, amb “Cenira”, hi ha un topònim misteriós. Per tornar a trobar-lo, cal llegir la Història d’Heròdot, on es parla de dues viles, Enira i Cenira, situades a l’illa de Tasos, davant la costa de Samotràcia, prop de les quals els fenicis tenien mines. Sabem, per altra banda, que Cenira és al costat d’un riu, vora el qual hi ha fàbriques de paper, “edificis rònecs posats a la vora del riu”, explica Arbó quan Mercè s’hi refugia després de fugir del seu marit. I fins i tot en fa una descripció:

Cenira era un poble vell, d’aspecte trist i fosc, perdut entre les muntanyes. Els voltants eren abruptes, amb espessos boscos d’alzines, amb olivars i quadres de vinyes pels pendents. Les cases eren de color fosc, ombrívoles, i s’agrupaven en una altura rocosa, a recer del campanar i amb el riu a una vora. El tren el deixava de banda; el tren passava per la part baixa, molt lluny, quasi per la vora del mar. El mar era també lluny; rompia onades contra els penya-segats, més enllà de les carenes llunyanes, que tancaven el paisatge cap a Llevant, més enllà encara, cap a la fi de la immensa plana. El món semblava acabar-se a les voltes de Cenira, i només una tartana que sortia cada dissabte posava el poble en comunicació amb el món. Era un llogarret quasi perdut, extraviat entre les serres.

Hi ha un detall curiós: a banda dels voltants de l’Ampolla, enlloc de la costa del sud de Tarragona hi ha penya-segats. Tampoc sovintegen els pobles amb “cases de color fosc” (hom les emblanquina cada estiu). Tot es convoca aquí per donar imatge pràcticament infernal (com infernal és el passat del qual intenta fugir Mercè); Cenira és, dins la narració de Camins de nit, més aviat un lloc simbòlic, més present com a absència, com a mal record, que com a escenari efectiu de l’acció. I en això, fet i fet, també segueix la tradició de la narrativa “rural” del canvi de segle, on l’escenari era sobretot un reflex de la psicologia. Però sobta que, en aquest lloc concret, Arbó abandoni la seva habitual precisió descriptiva i geogràfica. Com si n’amagués alguna.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en El dia a dia, Lectures i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s