L’últim poema

(Es diu “Un món on tornar”. El trobaran aquí. I fa així:)

Si algú creés el món de cap i de nou. Si fossis tu. Si creessis un món. Si ho fessis amb un cop d’ull. Crear un món d’un cop d’ull. De cap i de nou. Enormes coloms hi sostindrien petites retroexcavadores sobre el bec. Si amb una sola mirada fessis un món.

Si fessis un món. Amb boscos de merenga. Si tu el fessis. Un univers a les mans d’un xiquet. Tocant a mà, hi hauria turons de merenga, com llençols de cotó fluix. Hi hauria pujols de rovell d’ou que glatirien en sobrevolar-los la tramuntana. Tot seria cert perquè és impossible. I sempre hi tornaríem.

Allà on sempre tornaríem. Si tu ho fessis. Un món on les bombones de butà llisquessin sobre les plomes d’un cigne. Sempre hi tornaríem. Un víking ens oferiria una embosta de llet, el geni d’una llàntia, fart de mil anys de solitud, ens negaria un suc de fruita. Hi tornaríem sempre, allà. A l’alba caldria munyir els tarongers. Al vespre un pinzell, alabatent pels aires, avisaria del mal temps. Grues enormes penjarien els núvols, buldòzers durien els rius fins al brancal de casa teva.

Si fessis un món. Un món on sempre tornaríem. A cada bústia blanca hi hauria un sobre de color carbassa. Dins hi trobaríem cartes amb totes les paraules que, algun dia, ja no entendrem.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Altres, Arxius i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s