Vida campestre

Ahir diumenge, la família va anar a dinar fora, amb uns amics (però no de restaurant, sinó a un hort, vora el riu); tu vas dinar a ca la Musa, allà a Tortosa. Com de costum, ta mare va fer un cóc per dur-lo. Un cóc, per als del nord del coll de Balaguer, és pa de pessic, però millor. I quan està una mica eixut, el llences dins un got de llet, i llestos. Mel. Per tant, doncs, avui en llevar-te (ben d’hora, ben d’hora) has decidit anar a mirar si ne’ls va sobrar (per aquí baix, les mestresses, a l’hora d’acudir a un dinar, porten sempre menjar de sobra, per si un cas; i, efectivament, sempre en sobra). I així va ser. Al rebost hi havia la llanda, coberta amb albal: mig cóc.

Tot ell cobert, però, per un negre mantell, neguitós, caòtic, de formigues. Segur que no arriba a l’hora de dinar.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en El dia a dia, Fenòmens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s