Última entrega. En el segon dels poemes, el vers “Senyora del Maig…” conté una imitació del Càntic dels càntics, per a la qual m’he agafat, més o menys, a la versió de Narcís Comadira. Observin, per altra banda, que aquí Berrigan se cita a si mateix. I que hi ha un parell de notes al peu.
POEMA A LA MANERA TRADICIONAL
Cada cop que Richard Gallup1 s’esberla,
Pares i mestres, i dimonis submarins,
Epitalamis Audenians! Ella
Envia el xòfer cap a casa i resta amb mi.
Final etcètera! Contrabandistes
Que sallen chevrolets es fan agosarats. Em cito
Amb mi mateix callats pensaments tristos,
Exuberants, sinistres i glaçats.
¿Serà mascle o femella a la banyera?
I el grall va cap avall, s’esfuma l’oronella,
I sol a sobre el pont de Brooklyn,
Un ogre lleig es masturba amb l’orella:
Del meu carinyo, carinyo meu, la pipa i les plantofes,
Hi ha alguna cosa que n’és benzedrina al llit:
I així, tan asiàtic, Richard Gallup
Se’n va a casa, i agafa la pipa, i son pare empipa.
POEMA A LA MANERA MODERNA
Com en un somni arriba ella amb ous de ponent,
duent possets2 calents de Huitzilopochtli:
Pells de serp! Prò sóc jove, just prou vell
per respirar, una vella, ranxo de civada,
citronel·la, aloses de rou, ple esborrany de, soroll de caiguda.
Senyora del Maig, que n’ets de preciosa,
Senyora, que n’ets realment de bella! Els xiquets
Quan veuen el teu visatge
Canten paraules d’ultratge.
Pàl·lida com un drap antic, vesteix senzilla,
fent botar una boleta vermella a les venes.
El cantant dorm a Cos. Estranyament juxtaposat
canta l’espectre: Dueu-me boges estances roges,
molts delicats i càlids! Inflat com-si-acabés-de-llevar-se
Huitzilopochtli fa la seva ditiràmbica via,
tret ràpid, resurrecció, i rugir!
1Dick Gallup era un amic poeta de Berrigan.
2“Posset”, un mot que no té traducció, es refereix a una beguda de l’Anglaterra medieval, feta de llet amb vi o cervesa.
Fàstic 